Francesco Tonucci va nèixer a Fano, Itàlia, al 1941. Es diplomà com a professor al 1958 i, al 1963 és graduà en Pedagogia, a la Universitat Catòlica de milan. Als 28 anys, va rebre la seva primera distinció en aquest camp i va començar a satiritzar la realitat de l'escola mitjançant el pseudònim "Frato".
Va treballar com a mestre en d'escola primària i, al 1966, es va convertir en investigador a l'Institut Psicològic del Consell Nacional d'Investigació, del que en 1982 va presidir el Departament de Psicopedagogia.
L'interès de les seves investigacions, es centre en el desenvolupament cognitiu dels joves, el pensament infantil i el seu comportament i la relació entre la cognició dels nens i la metodologia educacional.
Al 1997 va ser nombrat president del "Comite Italiano de Televisión y Menores", dedicat a la protecció dels infants.
Entre les seves obres, es detecten: "Per una escola alternativa", "Amb ulls de nen", "Infant s'hi neix", "Com ser nen", "La ciutat dels nens", "Ensenyar o aprendre?", "Amb ulls de mestre", entre d'altres.
F.Tonucci, analitza la realitat del nen a partir dels detalls de la vida quotidiana. Molt sovint se situa en el lloc dels nens per explicar-se, des d'aquesta òptica infantil i aparentment ingènua,les contradiccions que viu el nen, fruit d'unes institucions educatives (familia i escola) que li planifiquen i li programen, sense deixar-lo ser el protagonista. Poseeix i utilitza un mitjà extraordinari, el dibuix, per trasmetre les crítiques surgides d'aquestes observacions i vivències.És posssible que Tonucci, psicòleg, s'acosti més i millor als professors quan es converteix en Frato, explicant què li passa a un nen-alumne através del dibuix-historieta. I el públic (professors, pares, mares, ciutadans en general, exnens, exalumnes de tot arreu) s'identifica, recorda, accepta la crítica o s'empipa, però el que sempre aconsegueix Frato, és suscitar una rialla o, si més no, un somriure, cosa que és sovint molt difícil, sobre tot quan es tracta d'analitzar el funcionament de l'educació dels èssers humans.
No hay comentarios:
Publicar un comentario