Arri, arri tatanet,
que anirem a Sant Benet,
comprarem un formatget
per dinar, per sopar
i pel/per la ..(nom).. no n’hi haurà!!
lunes, 29 de abril de 2013
RALET RALET...
Ralet, ralet, ...
Paga, paga dineret!!
Maneta blanca, maneta rosa,
Per tot camina, per tot es posa.
Tot ho regira del seu indret..
Ralet, ralet, ...
Paga, paga dineret!!
http://www.iesronda.org/professor/mtarrago/canconer/canconer.htm#_RALET,_RALET
Jocs de falda
El JOC, com a joc en si, ve de iocus ( d’on prové etimològicament el verb jugar) i vindria a definir-se com a entreteniment divertit. Per tant, el joc estaria estretament lligat al plaer, a la diversió, al gaudi...Per als infants el joc és la forma de relacionar-se i descobrir el món, de desenvolupar les seves capacitats motrius, de desenvolupar-se com a persona...Un dels jocs que permet en les primeres edats dels infants aconseguir aquests objectius és el JOC DE FALDA.
El JOC DE FALDA, està considerat com un joc, en un principi iniciat per l’ adult i que de vegades pot sorgir espontàniament per part dels infants. És un joc expressat en forma de cançoneta rítmica ( tant per la cantarella com per als moviments associats a les diferents seqüenciacions temporals ). És un joc que estableix torns, que permet l’ anticipació de moviments i el requeriment d’aquests i que, per tant, permet una relació nen-a/adult aconseguint que hi hagi una relació i una transmissió d’ afecte i de gaudi, una atenció compartida i fent que sorgeixi la comunicació... tot a través de les moixaines, els balancejos, la cantarella... en definitiva tot el que és tant important en les primeres edats dels infants, la RELACIÓ NEN-A/ADULT.
La RELACIÓ NEN-A/ADULT en els primers anys de vida forma la díada nen-a/adult (mare-fill ). Mitjançant aquesta díada que s’ estableix entre l’ infant i l’ adult sorgeixen uns torns de diàleg, aquests torns de diàleg responen no a una parla ja adquirida, sinó a una interrelació en la que l’ adult és capaç de respondre a les senyals de l’infant, i l’infant reacciona davant les accions que ofereix l’adult. Tota aquesta relació nen-a/adult s’ha de donar de forma harmoniosa ja que a partir d’ aquest intercanvi equilibrat es constitueix un nucli ( sobre el que es basa el desenvolupament del coneixement ) i que és el nucli la INTERACCIÓ COMUNICATIVA.
La INTERACCIÓ COMUNICATIVA entre nen-a/adult (mare-fill) és harmoniosa, equilibrada i progressiva en el sentit que l’adult va modificant el llenguatge en les interaccions a mesura que l’infant va mostrant conductes diferents i ajustades a l’edat. En la interacció comunicativa s’ estableixen una sèrie de conductes per part de l’ infant: el plor, els moviments corporals, les mirades, vocalitzacions i finalment paraules... que fa que l’adult interaccioni amb l’infant, no només a nivell corporal sinó que també interactuí comunicant- s’hi.
L’infant va oferint unes pistes que denoten una evolució i que l’adult acull per avançar en el seu acte comunicatiu i així alternativament. De vegades aquesta intercomunicació tant harmoniosa, equilibrada i progressiva es veu malmesa i es dóna una comunicació no tant fluida. Això passa quan per diferents causes l’ infant no pot reaccionar de manera progressiva i no pot donar aquestes pistes tant valuoses per tal que l’adult pugui avançar en el llenguatge. Aquesta comunicació malmesa es presenta en NENS AMB DISCAPACITAT.Amb els NENS AMB DISCAPACITATS, ens podem trobar que aquesta interacció comunicativa que hauria d’existir estigui malmesa, que ofereixin a l’adult respostes no esperades, respostes exagerades o que fins i tot que hi hagi absència d’aquestes. En aquests cassos l’ adult (mare) davant unes respostes tant diferents a les esperades o absents, haurà d’adaptar-se al diferent desenvolupament i reorganitzar patrons d’interacció. Per tal de poder aprofitar aquelles senyals que ens ofereixen els infants en les respostes a la interacció comunicativa, una de les ESTRATÈGIES PER A POTENCIAR LA COMUNICACIÓ, seria el JOC DE FALDA.
domingo, 28 de abril de 2013
surt sol solet
Surt sol, solet, tots tenim fred,
vine per sant Jordi, vine sol solet
si tu no vens, no puc sortir,
vine per Sant Jordi,
vine al meu jardí, al jardí.
La, la, la, là
La, la, la, là
vine per sant Jordi,
vine sol solert!
Al mes d'abril, surten les flors
i els jardins es tornen de bonics colors!
Sant Jordi tots molt t'estimem,
i amb roses i llibres cada any,
t'esperem, t'esperem!
I amb roses i llibres cada any t'esperem!
Sant jordi no tenia cap soldat!!!
Sant Jordi no tenia cap soldat.
Sant Jordi no tenia cap soldat.
Sant Jordi no tenia cap soldat,
tot sol va matar el drac.
Sant Jordi la princesa va salvar.
Sant Jordi la princesa va salvar.
Sant Jordi la princesa va salvar
i una rosa li va dar.
Sant Jordi, avui, també celebrarem.
Sant Jordi, avui, també celebrarem.
Sant Jordi, avui, també celebrarem.
Sant Jordi, avui, també celebrarem
i una flor regalarem.
Avui Sant Jordi hem de celebrar.
Avui Sant Jordi hem de celebrar.
Avui Sant Jordi hem de celebrar
i un llibre hem de comprar.
sant Jordi
un trencaclosques per la diada!!
només s'ha de pintar el dibuix i retallar per on és la línea, després ja podrem jugar-hi!!
només s'ha de pintar el dibuix i retallar per on és la línea, després ja podrem jugar-hi!!
miércoles, 13 de marzo de 2013
L'ESCOLTISME
ELS ORIGENS DE L'ESCOLTISME
Els antecedents
Baden-Powell, fill d'un pastor anglicà i professor de la Universitat d'Oxford, seguí la carrera de les armes després d'haver fracassat en l'intent d'ingressar a la universitat on havia treballat el seu pare, mort quan ell tenia tres anys.
Després de llargs anys de servir a l'Índia i a l'Àfrica i de fer d'espia a Europa, Baden-Powell es va fer famós el 1900 en la defensa d'una petita ciutat sud-africana, Mafeking, durant la guerra anglo-bòer. Encara que no fou un fet militar gaire important, serví per aixecar la decaiguda moral dels anglesos després de diverses derrotes enfront de 40.000 grangers que defensaven la independència de dues petites repúbliques. Ascendit a general arran d'aquell fet militar, Baden-Powell descobrí a Mafeking que calia confiar en els nois i donar-los responsabilitats a la vista dels excel·lents serveis que havien prestat com a cadets fent tasques de correus, ordenances, bombers, etc. durant el setge de la ciutat.
En tornar a Londres el 1903, convertit ja en inspector general de cavalleria, Baden-Powell participà de seguida de la preocupació existent davant l'estat de la societat anglesa. Anglaterra en aquells anys estava passant per uns moments de crisi. Només dos de cada cinc reclutes eren aptes per al servei militar, augmentava la taxa de criminalitat, i estava perdent la seva primacia industrial ja que la competència alemanya, nord-americana i, fins i tot, japonesa envaïen mercats fins aleshores controlats pels britànics.
En aquest ambient, la National Service Ligue, fundada el 1902, demanava la implantació del servei militar universal i obligatori i no sols per assegurar la defensa de l'illa, sinó també, i sobretot, per inculcar als joves la disciplina i el sentit d'obediència a l'autoritat.
Entre les associacions que ocupaven el temps lliure dels nois hi havia la Boys' Brigade, fundada a Glasgow el 1884 per William A. Smith, una organització adreçada als nois de classe obrera on es combinava la instrucció militar amb l'adoctrinament religiós a partir de la Bíblia en un marc interconfessional protestant. Baden-Powell quedà molt impressionat quan el 1904 va ser convidat per Smith a una parada de les Boys' Brigades. Baden-Powell destacà la importància del joc i de la vida a l'aire lliure en la formació del caràcter i promulgà la constitució de petits grups d'exploradors dotats de la seva dinàmica pròpia.
Però les Boys' Brigades serviria menys com a exemple a Baden-Powell que l'American Woodcraft for Boys, fundat el 1901 per Ernest Thompson Seton, un educador protoecologista que promovia la formació de petits grups de nois autogovernats, que s'educaven en contacte amb la natura per mitjà de jocs inspirats en les pràctiques dels indis pellsroges. La influència de Seton fou més gran que la de Smith en la síntesi original elaborada per Baden-Powell en diàleg amb tots dos, però sobretot amb Seton, moltes de les idees del qual va adoptar.
Tant Seton com Smith van pensar que Baden-Powell creava una organització per al servei dels seus respectius moviments, i la declaració del fundador de l'escoltisme permetia creure-ho, dient que pretenia crear una nova organització. Seton va ser un dels majors col·laboradors de Baden-Powell fins arribar a ser nomenat Cap Escolta dels Estats Units el 1910. Però només hi va ser durant 6 anys: ho va deixar perquè es va decebre en veure que la seva aportació es veia eclipsada per la imatge de Baden-Powell i per la tendència que prenia l'escoltisme.
L'objectiu de Baden-Powell era arribar al nombre de nois més gran possible per convertir-los en bons ciutadans, i per aixó descartà la instrucció militar i l'adoctrinament religiós, a diferència de les Boys' Brigades, tot i que d'elles heretà el sentit de patriotisme, absent en el sistema Woodcraft de Seton. Els Boy Scouts, com els Boys' Brigades, usarien uniforme inspirat en la policia mòbil sud-africana que havia creat després de la guerra dels Bòers.
Un altre personatge que seria decisiu en el naixement de l'escoltisme seria l'editor milionari C. Arthur Pearson, finançador i promotor del llançament del llibre fundacional de Baden-Powell, Scouting for Boys, i de la revista The Scout.
Encara que Baden-Powell no era un pedagog professional, la seva empresa era inseparable del corrent de reforma educativa que prengué el nom d'Escola Nova o Pedagogia de l'Acció. Adolf Ferrière, creador l'any 1899 de la Oficina Internacional de les Escoles Noves, reconegué el 1930 en el seu llibre L'Escole Active que l'escoltisme participava plenament d'aquest corrent pedagògic, i afirmava que Baden-Powell era el representant més il·lustre fora de l'Escola Activa.
Fundació i expansió internacional
Baden-Powell va organitzar el seu primer campament amb nois el 25 de juliol de 1907. Es tractava d’una prova per veure que tal funcionava el nou mètode que havia ideat. Prengué 24 nois de diverses procedències i capes socials i se n'anà a la petita illa de Brownsea (a la badia de Poole, sud d'Anglaterra).
Un cop realitzat l'experiment, el 1908, comença la publicació en fascicles del manual, i la campanya de propaganda donà lloc al naixement de nuclis a tot el país i a una ràpida expansió per tota l'illa i part de l'estranger.
Baden-Powell a l'inici de l'escoltisme només s'adreçava a nois entre els 12 i 14 anys, però quan el germans petits volgueren seguir els passos dels grans Baden-Powell va haver de crear amb Vera Barclay un mètode específic per als infants, la branca dels llobatons. De la mateixa manera s'hagué de crear tota una associació independent per a les noies que volien practicar l'escoltisme, les Girl Guides, que no es va iniciar fins que, després del casament de Baden-Powell el 1912 amb Olave Saint Clair Soames, va ser aquesta qui va impulsar el moviment paral·lel al del seu marit.
La difusió de l'escoltisme a la Gran Bretanya fou espectacular. Al final de 1909 els Boy Scout de Baden-Powell eren 107.986, entre nois i caps. El 1910 foren concedides 44 medalles per salvaments de tota mena efectuats per nois escoltes, i la xifra arribà a 225 l'any 1911. Fou aquest any que el rei Eduard VII va induir a Baden-Powell a deixar l'exèrcit per consagrar-se al moviment. L'any següent la Boy Scout Association rebia una carta reial de incorporation, l'equivalent al reconeixement oficial d'associació d'utilitat pública. Abans de la primera guerra mundial, a la Gran Bretanya els Boy Scouts eren uns 200.000 aproximadament.
El juliol de 1913 tingué lloc el primer camp internacional de Boy Scouts a Birmingham i aplegà uns 30.000 escoltes de diferents països, entre el quals destacaven els contingents d'Estats Units i de diversos nuclis de països europeus. El 1914 els efectius mundials escoltes arribaven al mig milió. La guerra no aturà aquest creixement.
L'escoltisme prengué després de la primera guerra mundial un caràcter internacional. L'Oficina Mundial només acceptava una associació per Estat i aquesta havia d'estar reconeguda pel seu propi govern. Però en el cas que existissin diverses associacions d'àmbit estatal o regional, fos per raons religioses, per raons de nacionalitat o per causes racials, es trobà la solució per mitjà d'una federació a nivell estatal que seria l'enllaç amb l'organització mundial i la representant de tot l'escoltisme davant el govern del seu Estat.
El 1922 el primer cens mundial donava la xifra d'1.019.205 escoltes repartits en 31 països. El període d'entreguerres fou molt favorable per a la difusió de l'escoltisme. Abans de la segona guerra mundial, l'any 1939, el moviment escolta havia triplicat els seus efectius de disset anys abans. Comprenia 3.305.000 afiliats repartits per 47 països. Després de la segona guerra mundial, tot i que van desaparèixer algunes associacions nacionals, hi havia més de quatre milions d'escoltes al món. Onze anys després, el 1967, s'assolia la xifra de 8.370.000. Però encara disset anys després, l'any 1984, novament s'havia duplicat la xifra mundial d'escoltes.
El nombre actual d’escoltes i guies al món supera els 30 milions de persones, repartits en 216 països i territoris arreu del món (si sumem els membres de WOSM o WAGGGS, i els d’altres associacions independents).
Només hi ha 6 països on l’escoltisme no existeix (de vegades per motius polítics). Aquests països són: Andorra, Myanmar, Cuba, Laos, Corea del Nord i Xina. Però a Andorra, Laos i Xina ja existeixen contactes amb l’Oficina Scout Mundial per tal de poder crear alguna associació scout i entrar a formar part de la WOSM.
Al voltant de 300 milions de persones han estat Scouts en algun moment de la seva vida.
domingo, 24 de febrero de 2013
FUNDACIÓ PERE TARRES
Fundació Pere Tarrés és una entitat sense ànim de lucre fundada el 1985 per l'arxidiòcesi de Barcelona que es dedica al treball en l'àmbit del lleure infantil i juvenil, amb uns camps d'actuació que es basen en el foment de l'educació en el lleure, la cultura, la vida associativa, l'animació sociocultural i l'educació social.
Té un servei de colònies de Vacances que gestiona la xarxa més gran de cases de colònies de Catalunya, amb 127 equipaments, i també 25 cases més fora del nostre país i 9 terrenys d'acampada a Catalunya i les Illes Balears. També ofereix cursos de formació.
L'entitat obtingué la Medalla d'Honor de Barcelona el 2009.
L'entitat edita la revista Educació Social. Fou fundada l'any 1995 coincidint amb la sortida de la primera promoció de diplomats en educació social de la universitat, i des d'aquell moment s’ha publicat sense interrupció.
lunes, 18 de febrero de 2013
domingo, 17 de febrero de 2013
CARNESTOLTES!!!
i per disfressar-nos d'una manera molt divertida i del que ens vingui de gust...
un superheroi, spiderman!!!
Daisy, la nòvia del Donald
un pallasso molt divertit!!!
un superheroi, spiderman!!!
un pirata molt perillós!!
Daisy, la nòvia del Donald
i un lleó molt maco!!
martes, 22 de enero de 2013
ARRIBA EL CARNESTOLTES
Ara arriba Carnestoltes
tots sortim a passejar
ens posem una disfressa
per saltar, cantar i ballar
tots sortim a passejar
ens posem una disfressa
per saltar, cantar i ballar
tiro-liro, (dits polzes al front movent les mans)
tiro-liro, (dit al nas fent pam-i-pipa)
tiro-liro, (dits polzes al front movent les mans)
lirulà (dues palmades)
tiro-liro, (dit al nas fent pam-i-pipa)
tiro-liro, (dits polzes al front movent les mans)
lirulà (dues palmades)
quan arriba Carnestoltes
tots sortim a passejar
tots sortim a passejar
tiro-liro, (dits polzes al front movent les mans)
tiro-liro, (dit al nas fent pam-i-pipa)
tiro-liro, (dits polzes al front movent les mans)
lirulà (dues palmades)
tiro-liro, (dit al nas fent pam-i-pipa)
tiro-liro, (dits polzes al front movent les mans)
lirulà (dues palmades)
Ai mares, a les canalles
poseu-los un bon vestit
que el senyor Carnestoltes
és un home divertit
poseu-los un bon vestit
que el senyor Carnestoltes
és un home divertit
tiro-liro, (dits polzes al front movent les mans)
tiro-liro, (dit al nas fent pam-i-pipa)
tiro-liro, (dits polzes al front movent les mans)
lirulà (dues palmades)
tiro-liro, (dit al nas fent pam-i-pipa)
tiro-liro, (dits polzes al front movent les mans)
lirulà (dues palmades)
quan arriba Carnestoltes
tots sortim a passejar
tots sortim a passejar
tiro-liro, (dits polzes al front movent les mans)
tiro-liro, (dit al nas fent pam-i-pipa)
tiro-liro, (dits polzes al front movent les mans)
lirulà (dues palmades)
tiro-liro, (dit al nas fent pam-i-pipa)
tiro-liro, (dits polzes al front movent les mans)
lirulà (dues palmades)
carnestoltes!!
Carnestoltes, quinze voltes,
de Nadal a més a més,
tots els dies fossin festa
i la Quaresma mai vingués.
La Quaresma és arribada,
ja ho podem considerar,
no podem menjar costelles,
sino ous i bacallà.
Ai mares, a la canalla,
poseu-lis un bon vestit,
per 'na veure en Carnestoltes,
que és un home divertit.
jueves, 10 de enero de 2013
TEN NARICES!
El maltracte escolar és qualsevol forma de maltracte ja sigui verbal, físic o psicològic entre companys d'escola al llarg d'un temps.
Normalment es dona a l'adolescència o a l'entrada de l'adolescència. Hem d'intentar que aqixò s'elimini per sempre ja que cap nen o nena, ni cap persona es mereix aquest tracte.
HAS DE TENIR NASSOS!
Suscribirse a:
Entradas (Atom)