Jocs de falda

El JOC, com a joc en si, ve de iocus ( d’on prové etimològicament el verb jugar) i vindria a definir-se com a entreteniment divertit. Per tant, el joc estaria estretament lligat al plaer, a la diversió, al gaudi...Per als infants el joc és la forma de relacionar-se i descobrir el món, de desenvolupar les seves capacitats motrius, de desenvolupar-se com a persona...Un dels jocs que permet en les primeres edats dels infants aconseguir aquests objectius és el JOC DE FALDA.

El JOC DE FALDA, està considerat com un joc, en un principi iniciat per l’ adult i que de vegades pot sorgir espontàniament per part dels infants. És un joc expressat en forma de cançoneta rítmica ( tant per la cantarella com per als moviments associats a les diferents seqüenciacions temporals ). És un joc que estableix torns, que permet l’ anticipació de moviments i el requeriment d’aquests i que, per tant, permet una relació nen-a/adult aconseguint que hi hagi una relació i una transmissió d’ afecte i de gaudi, una atenció compartida i fent que sorgeixi la comunicació... tot a través de les moixaines, els balancejos, la cantarella... en definitiva tot el que és tant important en les primeres edats dels infants, la RELACIÓ NEN-A/ADULT.

La RELACIÓ NEN-A/ADULT en els primers anys de vida forma la díada nen-a/adult (mare-fill ). Mitjançant aquesta díada que s’ estableix entre l’ infant i l’ adult sorgeixen uns torns de diàleg, aquests torns de diàleg responen no a una parla ja adquirida, sinó a una interrelació en la que l’ adult és capaç de respondre a les senyals de l’infant, i l’infant reacciona davant les accions que ofereix l’adult. Tota aquesta relació nen-a/adult s’ha de donar de forma harmoniosa ja que a partir d’ aquest intercanvi equilibrat es constitueix un nucli ( sobre el que es basa el desenvolupament del coneixement ) i que és el nucli la INTERACCIÓ COMUNICATIVA.

La INTERACCIÓ COMUNICATIVA entre nen-a/adult (mare-fill) és harmoniosa, equilibrada i progressiva en el sentit que l’adult va modificant el llenguatge en les interaccions a mesura que l’infant va mostrant conductes diferents i ajustades a l’edat. En la interacció comunicativa s’ estableixen una sèrie de conductes per part de l’ infant: el plor, els moviments corporals, les mirades, vocalitzacions i finalment paraules... que fa que l’adult interaccioni amb l’infant, no només a nivell corporal sinó que també interactuí comunicant- s’hi. 

L’infant va oferint unes pistes que denoten una evolució i que l’adult acull per avançar en el seu acte comunicatiu i així alternativament. De vegades aquesta intercomunicació tant harmoniosa, equilibrada i progressiva es veu malmesa i es dóna una comunicació no tant fluida. Això passa quan per diferents causes l’ infant no pot reaccionar de manera progressiva i no pot donar aquestes pistes tant valuoses per tal que l’adult pugui avançar en el llenguatge. Aquesta comunicació malmesa es presenta en NENS AMB DISCAPACITAT.Amb els NENS AMB DISCAPACITATS, ens podem trobar que aquesta interacció comunicativa que hauria d’existir estigui malmesa, que ofereixin a l’adult respostes no esperades, respostes exagerades o que fins i tot que hi hagi absència d’aquestes. En aquests cassos l’ adult (mare) davant unes respostes tant diferents a les esperades o absents, haurà d’adaptar-se al diferent desenvolupament i reorganitzar patrons d’interacció. Per tal de poder aprofitar aquelles senyals que ens ofereixen els infants en les respostes a la interacció comunicativa, una de les ESTRATÈGIES PER A POTENCIAR LA COMUNICACIÓ, seria el JOC DE FALDA.