Leroy Anderson (1908 - 18 de maig de 1975) fou un compositor, adaptador i director d'orquesta estatunidenc que va buscar, com ningú, el sentit de l'humor en la música, i que va ser considerat un dels principals directors d'orquestra de música lleugera.
Originari de Cambridge, Massachusetts, era descendent de pares suecs. Fill de músics aficionats, Leroy Anderson estudià orgue, tuba i contrabaix, i als dotze anys ja havia compost un minuet per a quartet de corda. Decidí seguir les seves classes de piano amb el professor Henry Gideon en el Nou Conservatori de música d'Anglaterra.
El 1926, ingressà a la universitat de Harvard, on va estudiar teoria amb Walter Spalding i es va graduar com a Mestre d'Arts el 1930. Participà en diverses orquestres estatunidenques. Col·laborador i arranjador de la Boston Pops Orquesta (especialitzada en adaptacions simfoniques de temes clàssics), sota la direcció d'Arthur Fielder. En1942 va entrar a l'armada dels Estats Units per a la Segona Guerra Mundial, i va servir fins el 1946.
En 1958 formà la seva primera orquestra dita Meredith Willson's "76 Trombons"*, en aquest mateix any va escriure el seu propi musical anomenat “Goldilocks”.
Un dia, John Williams descriví a Leroy Anderson com un dels mes grans mestres de música d'orquestra.
La màquina d'escriure consisteix en què ens posem en fila totes, una davant de l'altre y al ritme de la música hem de fer com si teclegèssim en una màquina d'escriure. Quan soni el "clingggg" de "canvi de pàgina" hem de donar-li un copet suau al cabell o al cap.
Ens serveix per excercitar la concentració, etc.
No hay comentarios:
Publicar un comentario